Entrevista a Josep Maria Santiago (President de la FCOC)

Entrevista a Josep Maria Santiago (President de la FCOC)

“I és que Girona s’ha convertit en l’epicentre de les curses d’orientació, se celebrarà
el Campionat del Món de Veterans, per a majors de 35 anys, ara aviat l’agost del
2025 i el 2028 se celebrarà el Campionat del Món Absolut també d’Orientació,
parlem amb el responsable de tot plegat.”

- I per arrencar, primer de tot donar-te la benvinguda Josep, un plaer
tenir-te en aquesta casa i concedir-te aquesta entrevista. I primer per
situar a la gent des de casa i la gent que no ho conegui president, què
són això de les curses d’orientació?

És un esport dividit en diferents modalitats, consistent en fer un recorregut
durant el qual s’han de localitzar uns punts de control amb l'única ajuda d’un mapa i
una brúixola. Es pot fer a peu, en bicicleta de muntanya (MTBO), amb esquís
(Ski-O), en equip (Rogaining) i en equip i amb múltiples disciplines (Raid
d’Aventura). També hi ha la modalitat inclusiva, el Trail-O

- D’on surt el teu gust per aquest esport? I què és el que més t’apassiona
de la seva pràctica?

Com a mestre d’Educació Física, el curs 2012-13 em vaig trobar que la
directora de l’escola on treballava a Caldes de Malavella, l’Anna Sanchez, era
vicepresidenta del Club Excursionista i tenien un mapa d’orientació acabat de fer.
Em va demanar treure-li profit. Vaig contactar amb la FCOC i van aparèixer en Lluís
Ollora i en Ramon Casal a ensenyar-me de què anava això. I vam acabar el curs
fent el Campionat de Catalunya Escolar d’Orientació al voltant de l’escola. Allà vaig
conèixer a l'Assumpció Térmens i en Ferran Santoyo. I els quatre em van acabar
liant.

I m’agraden moltes coses. És un esport en què no només cal córrer, sinó
pensar abans, durant i després. És per a totes les edats, tota la família podem
participar en el mateix lloc, al mateix moment, i per a organització familiar és ideal.
És un esport de vida, del qual no t’has de retirar mai; tenim corredores com la Sole
Nieminen que és campiona del món amb 97 anys! Per a tots els nivells, tu pots
fer-ho caminat o corrent a màxima velocitat. Sempre trobes gent al bosc, però mai
saps si van per davant o per darrere teu, tu sempre vas motivat. I com a mestre,
especialment em va cridar l’atenció el fet que no hi ha excuses. Els nens i nenes
d’avui dia pugen dient que la culpa és de l’àrbitre, del rival, del company, de
l’entrenador… Mai es responsabilitzen de res, i sovint les famílies els recolzen la
idea. Aquí estan sols, no poden responsabilitzar a ningú més que a ells mateixos. I
encara més, si volen aprendre només tenen l’opció de preguntar a qui ho ha fet
millor que ells. Aquesta filosofia de no tenir por d'equivocar-se, de reconèixer l’error
i de buscar solucions contínuament tan pròpies com amb l’ajuda dels altres, és
genial per a la vida.

- Tu ets president des del 2019, no ? Què et va picar per presentar-t'hi? I
què va comportar per tu ser elegit com a president?

Vaig entrar a la presidència per casualitat i per una emergència. En Pitu
Dedeu havia completat 9 anys de molt bona feina i no hi va haver ningú que volgués
agafar el relleu. La FCOC portava un any amb junta gestora i es va convocar una
assemblea extraordinària per trobar una solució o dissoldre'ns. Jo era a Barcelona
per un altre tema i em vaig acostar a la reunió per animar a qui fos i per no acabar
en el pou com a entitat. Van anar sortint càrrecs de la nova Junta i alguns que
seguien, però ningú volia agafar les regnes. I al final, vaig fer el pas jo perquè no es
desencallava.

En l'àmbit personal va implicar desvincular-me totalment de l’Uni Girona on
encara estava a la Junta Directiva, perquè ja no hi havia més hores, i haver de
reestructurar molt l’agenda.

La reelecció de fa un any ja va ser molt diferent. Tothom estava content de
com havien anat les coses i dels projectes que ens havíem plantejat. I vaig ser
reelegit amb el suport de tots els clubs.

- Quina era la situació de la Federació en aquell moment?

D’estancament i de molts temes a sobre de la taula esperant que algú mires
de resoldre’ls. Pel que fa a llicències fins i tot havíem perdut els darrers anys i
funcionàvem amb uns carnets que les substituïen perquè les relacions amb la
Federació Espanyola estaven en via judicial; hi havia també un gran conflicte amb la
FEEC per la modalitat de Raids d’Aventura que s’arrossegava d’anys enrere; les
Copes Catalanes tenien proves insuficients a MTBO, Rogaining i Raids
d’Aventura… No era una situació ideal, i suposo que per això vam arribar a l’extrem
d’estar a punt de desaparèixer. La Federació portava prop de dos anys sense una
Junta efectiva, i tot s’havia anat posposant. La feina d’en Pitu va ser bona, però el
fet de no tenir un relleu, ens va complicar l’existència.

- Quins propòsits et vas marcar quan vas entrar com a president?

Vaig presentar als companys de Junta un projecte ambiciós i de creixement i
de seguida van pujar al carro. I això va ser clau, els companys. D’una banda, els
que seguien i aportaven experiència com en Lucas, en Pau Comerma, la Mercè, la
Rose… De l’altre l’empenta dels nous com en Miquel, l’Albert o en Jaume. Vaig
demanar a l’Assun que fes de vicepresidenta perquè necessitava algú com ella al
costat, que conegués fins al darrer racó de la FCOC. Volíem créixer com a
federació, donar a conèixer el nostre esport aquí, donar a conèixer el nostre país als
estrangers, aconseguir que totes les disciplines funcionessin i fins i tot començar a
fer passos en disciplines que estaven a zero com el Trail-O i l’Ski-O. I calia resoldre
tots els problemes que esperaven solució. I just després d’arrencar va arribar la
Covid-19… No va ser fàcil.

- Com han estat aquests primers 4 anys de Mandat? Quins han estat els
majors reptes i que heu hagut d’anar fent front?

Doncs precisament la Covid-19 va ser un dels reptes més grans. Però n'hi ha
hagut molts. Els 18 mesos de mediació amb la FEEC pel conflicte amb els Raids
d’Aventura, i que van acabar amb un judici que vam guanyar, però que encara està
pendent del recurs que van presentar a l’Audiència de Barcelona, ha estat llarg i dur.
Però també hi ha hagut reptes positius, com restablir una bona relació amb la FEDO
que ens ha obert les portes de treballar amb la Federació Internacional i acollir grans
proves, organitzar els Campionats de España de Seleccions Autonòmiques Infantils,
Cadets i Juvenils de Raids d’Aventura (2022) i d’OPeu i Trail-O (2023), la primera
Liga Española OPeu en més d’una dècada (2024), créixer en nombre de clubs i
llicències, potenciar la tecnificació de la base amb el GTO… Ha estat un no parar.

- Com ha estat l’evolució de la Federació en l'àmbit intern? Quanta gent
treballeu darrere de tot plegat?

Estem intentant adaptar-nos de mica en mica. Quan jo vaig entrar només
tenia contracte a jornada sencera l’administrativa. Ara, a part d’ella hi ha tres tècnics
més, i temes com la web o l’organització d'esdeveniments i recerca de patrocinis
s’han externalitzat. Però som 10 persones a la Junta que hi dediquem un munt
d’hores de forma voluntària, i tenim un munt de comissions que les formen entre 30 i
40 persones més. Si tota aquesta gent no col·labores altruistament, no podríem tirar
endavant. Som una entitat petita i que la gent s’estima i vol tirar endavant per això.
Sempre dic que hem crescut molt més en projectes i competicions fets realitat que
en nombre de llicències i gent per tirar-los endavant. Funcionem millor que algunes
federacions grans, però amb molts menys professionals. Cal equilibrar-ho. Una
figura clau aquí és el Director Tècnic, en Pau Llorens. Sense ell no seríem on som.
Hi dedica la vida, molt més del que cobra. Però hi creu i ho fa amb passió. Ens
discutim a vegades i tenim estires i arronsa, però ens entenem bé i fem funcionar tot
el que ens plantegem. Com una parella ideal, he, he.

- Ara fa res vas ser reelegit com a president? Què va significar per tu
aquest fet?

Quan tothom et dona suport, és una gran satisfacció. Veus que el que estem
fent rutlla i que la gent t’ho agraeix. Per tant, és un cop a l’esquena per seguir
dedicant tot el temps i esforç que cal. Tenim moltes ganes de viure tot el que hem
planificat i aconseguit pel que fa a proves nacionals i internacionals, i de veure en
què es tradueix tot plegat. És una mostra de confiança cap a mi que estic al davant,
però també per tots els que estan al darrere empenyent.

- Tu ets professor d’Educació física, els hi introdueixes aquest esport en
els teus alumnes?

Si, tant a primària que és on jo treballo com sobretot a secundària, apareix al
currículum. Ho treballem dins de l’assignatura i organitzem una cursa/trobada anual
amb les escoles dels pobles de l’entorn. Com a FCOC estem engegant el projecte
Escoles-O vinculat al WMOC 2025 i al WOC 2028, amb la idea de facilitar als
mestres i professors la pràctica de les curses d'orientació dins dels centres escolars
i els seus voltants. Està tenint molt bona rebuda, i als alumnes els agrada molt. A
llocs com Suècia fa 80 anys que és una matèria interdisciplinària amb la qual es
treballa activitat física, medi, història, geografia, matemàtiques… No cal arribar a
tant, però s’ha d’aprofitar tot el potencial que té el nostre esport.

- Quants federats hi ha actualment? Ha anat in crescendo?

Doncs mira, per primera vegada a la història hem passat de les 1000.
Nosaltres tanquem temporada ara al desembre, i en aquests moments en tenim
1013. Mai n'havíem tingut tantes. Quan vam entrar, de llicències oficials n'hi havia
225, i amb els carnets per competir a Catalunya una mica més de 600. Per tant, el
creixement és exponencial. Però seguim sent una federació petita, encara per
darrere de la dels coloms, com acostumem a fer broma. Tots els nostres esforços se
centren a continuar fent realitat aquest augment per arribar a ser una federació amb
més força arreu.

- Quin és l’estat de salut de les Curses d’Orientació a Catalunya?

Millorant i en creixement, també. Aquest 2024 hem tingut 17 proves de Copa
Catalana O-Peu, i per primer cop s’ha fet una Copa Catalana Esprint amb 4 curses.
A Rogaining hi ha hagut 8 proves de Copa Catalana i 5 més d’Esprint Rogaining; 4
de MTBO i 3 de Raids d’Aventura. Aviat el que ens mancarà són caps de setmana,
he, he. Però estem contents, i encara hem d’augmentar alguna més a MTBO i
Raids, i recuperar el Trail-O. Sempre ens movem entre els 100 i 300 participants a
cadascuna d’aquestes competicions, fet que indica que més que el nombre de
curses, cal augmentar al nombre de participants. Però podem dir que la salut és
bona.

- Després president preguntar-te pel moment àlgid que viu l’esport. Ara el
2025, es disputarà el Mundial de Veterans aquí a la ciutat. Què significa
per vosaltres?

Sonarà a tòpic, però és un abans i un després. De fet, ho és des del moment
que vam demanar-ho. Ens va obrir les portes a treballar amb la federació
internacional, i els passos des de llavors han estat de gegant. És la competició més
multitudinària de l’IOF i la més perseguida pels organitzadors. Ens ho van concedir a
la primera, en només un any. Jo era a Itàlia a l’edició del 2022, i no es creien com ho
podíem haver aconseguit. Ells ho van demanar el 2002 i els hi van concedir a la
tercera petició i el 2019. Però el potencial de Girona i Catalunya és brutal per aquest
tipus d’esdeveniments. De fet, la sintonia amb l’IOF va ser molt bona des del primer
moment, i després d’allò van arribar la concessió d’una prova de la World Cup el
2027 a Tarragona i la cirereta del pastís, el mundial absolut a Girona pel 2028. Tot
plegat significa donar a conèixer el nostre esport aquí, donar a conèixer el nostre
territori, competicions i mapes a fora, i poder obtenir uns ingressos econòmics que
permetin l'autogestió de la Federació. Ens situa al mapa.

- És la prova més important que es durà a terme al municipi fins al
moment?

Sí, de fet, serà la prova més multitudinària de curses d’orientació que mai
s’hagi fet a Espanya. El WMOC de 1996 es va fer a Múrcia, però en aquelles
èpoques eren molts menys els participants. El que passa, és que li durarà poc
l’honor, ja que el 2028 rebrem el mundial absolut.

- Com van els preparatius?

Avançant, però costa molt tot plegat. Els sis membres del Comitè
organitzador tenim les nostres feines, i no cobrem res per tirar endavant la
competició. Dediquem un munt d’hores, i sempre lligant-ho amb l’agenda laboral i
familiar. Costa molt. Però ho fem amb molta il·lusió i ganes, i tot va sortint. Al darrere
hi ha un grup de prop de 300 voluntaris, molts dels quals ja hi estan treballant des
de fa mesos, i tot es va fent segons la planificació prevista.

- Quines són les seus de les proves?

Les proves d’esprint urbà tindran dos model events a Banyoles i Besalú, i la
qualificació i la final seran a la ciutat de Girona. Els entrenaments, la qualificació i la
final de mitjana distància de bosc seran a Pals. I finalment, la final de llarga distància
de bosc serà a les Planes d’Hostoles i Rupit, perquè no s’han obtingut els permisos
de Medi Ambient per a fer-ho a Torroella de Montgrí com inicialment estava previst.

- Quins són els recorreguts? No els podeu desvetllar, perquè la gent no
se’ls prepari no?

No, mai! De fet, tothom que participa en l'organització signa un document de
confidencialitat. La federació internacional és molt estricta amb tot això. Fins dies
abans no es comunica als participants on serà el centre de competició, i el lloc
exacte de la sortida no se’ls diu fins al dia de la cursa un cop el centre de competició
és obert. A partir d'aquí, tothom tria el seu propi recorregut per anar enllaçant els
punts de control, per tant, tampoc tothom passa per allà mateix.

- Després, el 2028 també arribarà el Campionat del Món Absolut? Aquest
és un pas encara més gran no?

Aquest pas no ens el podíem imaginar fa cinc anys, ni en somnis. Un mundial
absolut a Catalunya! Quan ho vam explicar a l’assemblea la gent pensava que fèiem
broma. Sí, serà un pas de gegant. Penseu que es retransmet en directe per televisió
a dotze països diferents i que a Suècia o Finlàndia poden superar les 500.000
persones d’audiència cada dia. I va més enllà del propi mundial, ja que els anys
anteriors portaran a seleccions, clubs i corredors d’arreu del món a fer estades,
entrenaments i competicions al nostre territori. Tant en l'àmbit econòmic com
competitiu, per la federació i pels nostres corredors serà entrar en una altra
dimensió.

- Vau presentar-lo aquí a la Diputació, satisfets amb la rebuda que està
tenint?

Molt. Sense la implicació de les administracions públiques seria impossible.
Tant la Diputació i el seu Patronat Turístic, com la SGEAF de la Generalitat i
l’Ajuntament de Girona van creure amb nosaltres i amb el WMOC des del primer
moment. Llavors vam haver de donar moltes explicacions perquè no tothom sabia
que era. Però coneixien l’esport gràcies als Aligots de Girona i les seves
competicions, i de seguida es van apuntar al projecte. Després, veient com ha
avançat tot i el suport de la federació internacional, el WOC absolut ha estat més
senzill, i el suport ha estat ple des del primer moment.

- Quin impacte econòmic comportarà, tant un com l’altre? I esportiu?

Els tècnics de la Diputació van xifrar que l’impacte econòmic del WMOC a la
demarcació seria d’uns 20,5 milions d’euros. Són 10 dies d’esdeveniment i prop de
10000 persones entre participants i acompanyants. Fa vertigen veure aquestes
xifres i és una responsabilitat molt gran. Pel que fa al WOC, no ho hem calculat
encara. Són menys dies i menys gent, però la repercussió via televisió i imatge de la
ciutat i el territori és immensament més gran. A més, com et deia abans, no serà
només la setmana de competició sinó que el moviment continu s’iniciarà ja un parell
d’anys abans des del moment en què es tanqui l’edició anterior a Gènova.
Pel que fa l’esportiu, és donar la possibilitat als nostres corredors i corredores
de poder entrenar i competir amb els millors del món. Els més joves del GTO ja van
començar a fer-ho enguany a la Cerdanya en una primera estada. És impagable el
que això implica i la millora que significarà en tots els aspectes.

- Quin impacte tenen els grans esdeveniments internacionals en el
desenvolupament de l’esport a Catalunya?

Catalunya és un país esportiu, acostumat a rebre grans esdeveniments en
aquest àmbit i a fer que siguin d’alt nivell i qualitat. Administracions, seguretat,
població, negocis d’oci, allotjament i restauració… Tothom hi està acostumat i suma
perquè es puguin tirar endavant en les millors condicions. Som un país que viu del
turisme i que et vinguin milers de persones a fer esport i gaudir del que Catalunya
ofereix, és un target que tothom desitja.

- Què té Girona que és un pol d’atracció del món de l’orientació?

Els Aligots. El club d’orientació de la ciutat, que l’any passat va complir 25
anys, ha crescut molt i l’esport a la zona ho ha fet paral·lelament. És el club amb
més socis i llicències a Catalunya i Espanya, i té l’escoleta de base més gran a
escala de l’estat. Això ha permès que la disciplina sigui molt més coneguda aquí que
a altres llocs, i que quan vas a parlar amb administracions i possibles col·laboradors,
sovint ja coneguin l’esport. I després, tenim l’entorn. Pel que fa a bosc, no tenim
mapes molt espectaculars, però en l'àmbit urbà els barris vells i els pobles
medievals de la Costa Brava i el Pirineu de Girona són inigualables per a la pràctica
del nostre esport.

- Podríem dir que és i serà durant uns anys l’epicentre d’aquest esport i
disciplina?

Sí, sense cap mena de dubte. Els mesos vinents ja començarem a veure
molta gent que va pels nostres carrers corrent amb un mapa i una brúixola. No tot
seran bicicletes i ciclistes d’arreu del món a Girona. Aquest és l’objectiu,
col·locar-nos al mapa, mai millor dit.

- Existeixen nous projectes per la creació o millora de mapes a
Catalunya?

Són la nostra instal·lació esportiva, i contínuament van millorant. Els
cartògrafs fan mapes cada cop més fàcils d’interpretar pels corredors, que, al cap i a
la fi, volen que els siguin útils per decidir el màxim de ràpid possible. Més enllà de la
mateixa competició, hi ha els circuits permanents. Tenim el projecte de la Xarxa
Catalana de Circuits Permanents d’Orientació, amb la qual pretenem que
ajuntaments, parcs naturals, càmpings, etc., puguin tenir circuits permanents amb
mapes de diferents nivells que ofereixin una activitat esportiva i de salut pels
mateixos veïns o clients, i que es converteixin també en un atractiu turístic. Ja estem
començant a treballar amb alguns d’aquests nous circuits, com a Cassà de la Selva,
i ben segur que en vindran més.

- Quin paper juga la tecnologia en la modernització de les curses?

Molt. Al final, a l’hora de córrer, només tenim el mapa i la brúixola i no pot
canviar gaire. Però per exemple la pinça Sportident que duem al dit per certificar el
pas pels diferents punts de control, ja ens permet fer-ho simplement passant al
costat i sense aturar-se. Fa uns anys anàvem amb una targeta de paper que havien
de grapar, i quan va començar l’Sportident, la pinça s’havia de ficar en forat de la
base. També amb la realització de mapes, els nous programes informàtics permeten
fer-ho amb molt més detall i molt més ràpidament, abaratint costos i donant molta
més qualitat. I tenim també aplicacions que faciliten molt la post cursa on gràcies als
rellotges amb track gps, es pot consultar la ruta real sobre el mapa un cop hem
finalitzat la competició, i comparar-la amb les que han fet d’altres. Per aprendre és
boníssim.

- Actualment, s’utilitzen brúixoles i mapes, s’està treballant per implementar eines digitals com GPS en les competicions o entrenaments?

No, és l’essència del nostre esport. Només un mapa i una brúixola. Se’ns permet portar un dispositiu de rellotge GPS, però on no pugui aparèixer cap mapa a la pantalla ni geolocalitzar la teva posició en directe. Serveix només per descarregar el track a posteriori i poder-ho treballar per aprendre.

- S’està treballant deixant de banda els 2 mundials per promoure més
competicions a Catalunya? Quines pots desvetllar alguna cosa?

Si, el 2026 la Cerdanya acollirà el Campeonato de España de Orientación, i el
2027 Tarragona serà seu d’una prova de la Copa del Món. A partir del 2029, ja es
veurà, però la idea és mantenir Catalunya als calendaris internacionals. Més enllà
de l’Orientació a peu, existeixen les modalitats de MTBO (en bicicleta de muntanya),
Rogaining, Raids d’Aventura, Trail-O i Ski-O. El 2019 ja vam acollir el mundial de
Rogaining a La Molina. Volem anar fent proves internacionals en totes elles. Anirem
creixent i demanant-les de mica en mica i arreu del territori. Per exemple, em faria
molta il·lusió rebre un Raid de la federació internacional, sigui revivint l’històric
Raiverd o creant-ne algun de nou al Pirineu.

- Quins consells donaries a algú que vol iniciar-se en aquest esport i que
no sap per on començar?

Que entri a la pàgina web o les xarxes socials de la federació, busqui algun
club proper, i ho provi a alguna cursa popular. Ben segur que s’hi enganxa. És un
esport familiar, on tothom pot participar segons la seva edat i nivell. Però tots el
mateix dia, hora i lloc. Pel que fa a logística familiar és immillorable. I ningú està
assegut a la grada veient als altres, tothom participa. I això permet també
comentar-ho tots junts a posteriori. És genial!

- Com es treballa perquè aquest esport sigui accessible per a les
persones amb discapacitats?

Tot depèn del tipus de discapacitat. Per exemple, si la discapacitat és visual
no es pot competir individualment, però sí a la modalitat de rogaining o raids
d’aventura en què es competeix en equip i, per tant, els companys poden ajudar. Si
la discapacitat és intel·lectual, passa el mateix. Per exemple, amb la Fundació Els
Joncs de Sarrià de Ter hem organitzat rogainings i han participat. En cas d’una
discapacitat auditiva, no influeix absolutament en res, i tothom pot prendre part en
igualtat de condicions a totes les nostres competicions i disciplines. Si la discapacitat
és física a escala motriu, es pot competir caminant i, per tant, la porta estaria oberta,
tot i que no es podria fer temps pròxims als primers. I si la mobilitat ja no permet el
desplaçament lliure encara hi ha opcions amb el Trail-O. Aquesta disciplina no
compta el temps de desplaçament i sempre es fa a circuits accessibles per a
tothom. No es tracta de córrer, sinó d’anar triant quina és la balisa col·locada
correctament entre vàries, des d’un punt d’observació situat a certa distància.
Compta amb una categoria oberta a tothom, i una altra específica per a esportistes
paralímpics.

- Quina és la teva visió sobre el món de les curses d’orientació a Catalunya d'aquí a uns anys i de cara al futur? Com veus aquest esport d'aquí a uns anys?

Té un gran potencial. Segur que anirem a més. No fa gaire em van preguntar
si em veig com el millor president de la història de la FCOC. Vaig contestar que em
veig com el president de la millor FCOC de la història, i que el meu objectiu era
deixar una federació prou forta, gran i moderna, que permeti que la persona que em
substitueixi pugui continuar dient que també està al capdavant de la millor FCOC de
la història. Si la FCOC d’ara no és tan bona com la d’aquí a deu o quinze anys i qui
estigui al capdavant pot dir-ho orgullosament, haurà valgut la pena tot l’esforç i
hores de dedicació. Jo ho veig possible, veig un futur on el públic en general
conegui totes les nostres disciplines, es practiquin habitualment, amb competicions
de nivell, i amb presència habitual en competicions internacionals.

- Quins són els reptes o objectius que us proposeu des de la Federació
per seguir fent passos endavant i anar a més? I tu en l'àmbit personal i
professional com a president?

Donar a conèixer el nostre esport al públic en general i mitjans de
comunicació, donar a conèixer el nostre territori i competicions als orientadors
d’arreu del món, i que tot plegat permeti pujar el nivell dels nostres orientadors i que
s’acabin convertint en top mundial de les diferents disciplines.
En l'àmbit personal, no ho sé. Sempre he estat en càrrecs representatius a
diferents àmbits, i mai he planificat cap, sinó que els he encarat quan m’hi he vist
fent-los. M’agrada l’esport i em sento bé dedicant hores i esforços, i ja veurem. De
moment, com a president FCOC m’agradaria arribar fins al WOC de Girona l’abril
del 2028 perquè és part del nostre projecte i això podria implicar haver de tornar a
presentar-me a un tercer mandat, fet que no em motiva perquè no m’agrada la gent
que es perpetua als càrrecs massa temps. Però ja veurem com ho fem. Després…
ves a saber, falta molt de temps. Però a casa quiet no em quedaré, no puc. Amb
l’IOF em sento molt bé treballant, no hi tanco la porta.

- Hi ha algun propòsit que t’agradaria viure com a president en els
pròxims anys? O en celebrar els 2 mundials com a president i màxim
representant en fas prou?

Complir els objectius que et deia abans, veure algun català al podi de la Copa
del Món o un Mundial, veure una FCOC amb milers de llicències, soc ambiciós…
Però només encapçalant els dos mundials, em dono més que satisfet.
Bru Ortega, reporter del canal local, responsable de realitzar l'entrevista.