Entrevista a Josep Maria Santiago (President de la FCOC)

“I és que Girona s’ha convertit en l’epicentre de les curses d’orientació, se celebrarà el Campionat del Món de Veterans, per a majors de 35 anys, ara aviat l’agost del 2025 i el 2028 se celebrarà el Campionat del Món Absolut també d’Orientació, parlem amb el responsable de tot plegat.”

- I per arrencar, primer de tot donar-te la benvinguda Josep, un plaer tenir-te en aquesta casa i concedir-te aquesta entrevista. I primer per situar a la gent des de casa i la gent que no ho conegui president, què són això de les curses d’orientació?

És un esport dividit en diferents modalitats, consistent en fer un recorregut durant el qual s’han de localitzar uns punts de control amb l'única ajuda d’un mapa i una brúixola. Es pot fer a peu, en bicicleta de muntanya (MTBO), amb esquís (Ski-O), en equip (Rogaining) i en equip i amb múltiples disciplines (Raid d’Aventura). També hi ha la modalitat inclusiva, el Trail-O

- D’on surt el teu gust per aquest esport? I què és el que més t’apassiona de la seva pràctica?

Com a mestre d’Educació Física, el curs 2012-13 em vaig trobar que la directora de l’escola on treballava a Caldes de Malavella, l’Anna Sanchez, era vicepresidenta del Club Excursionista i tenien un mapa d’orientació acabat de fer. Em va demanar treure-li profit. Vaig contactar amb la FCOC i van aparèixer en Lluís Ollora i en Ramon Casal a ensenyar-me de què anava això. I vam acabar el curs fent el Campionat de Catalunya Escolar d’Orientació al voltant de l’escola. Allà vaig conèixer a l'Assumpció Térmens i en Ferran Santoyo. I els quatre em van acabar liant.
I m’agraden moltes coses. És un esport en què no només cal córrer, sinó pensar abans, durant i després. És per a totes les edats, tota la família podem participar en el mateix lloc, al mateix moment, i per a organització familiar és ideal. És un esport de vida, del qual no t’has de retirar mai; tenim corredores com la Sole Nieminen que és campiona del món amb 97 anys! Per a tots els nivells, tu pots fer-ho caminat o corrent a màxima velocitat. Sempre trobes gent al bosc, però mai saps si van per davant o per darrere teu, tu sempre vas motivat. I com a mestre, especialment em va cridar l’atenció el fet que no hi ha excuses. Els nens i nenes d’avui dia pugen dient que la culpa és de l’àrbitre, del rival, del company, de l’entrenador… Mai es responsabilitzen de res, i sovint les famílies els recolzen la idea. Aquí estan sols, no poden responsabilitzar a ningú més que a ells mateixos. I encara més, si volen aprendre només tenen l’opció de preguntar a qui ho ha fet millor que ells. Aquesta filosofia de no tenir por d'equivocar-se, de reconèixer l’error i de buscar solucions contínuament tan pròpies com amb l’ajuda dels altres, és genial per a la vida.

- Tu ets president des del 2019, no ? Què et va picar per presentar-t'hi? I què va comportar per tu ser elegit com a president?

Vaig entrar a la presidència per casualitat i per una emergència. En Pitu Dedeu havia completat 9 anys de molt bona feina i no hi va haver ningú que volgués agafar el relleu. La FCOC portava un any amb junta gestora i es va convocar una assemblea extraordinària per trobar una solució o dissoldre'ns. Jo era a Barcelona per un altre tema i em vaig acostar a la reunió per animar a qui fos i per no acabar en el pou com a entitat. Van anar sortint càrrecs de la nova Junta i alguns que seguien, però ningú volia agafar les regnes. I al final, vaig fer el pas jo perquè no es desencallava.
En l'àmbit personal va implicar desvincular-me totalment de l’Uni Girona on encara estava a la Junta Directiva, perquè ja no hi havia més hores, i haver de reestructurar molt l’agenda.
La reelecció de fa un any ja va ser molt diferent. Tothom estava content de com havien anat les coses i dels projectes que ens havíem plantejat. I vaig ser reelegit amb el suport de tots els clubs.

- Quina era la situació de la Federació en aquell moment?

D’estancament i de molts temes a sobre de la taula esperant que algú mires de resoldre’ls. Pel que fa a llicències fins i tot havíem perdut els darrers anys i funcionàvem amb uns carnets que les substituïen perquè les relacions amb la Federació Espanyola estaven en via judicial; hi havia també un gran conflicte amb la FEEC per la modalitat de Raids d’Aventura que s’arrossegava d’anys enrere; les Copes Catalanes tenien proves insuficients a MTBO, Rogaining i Raids d’Aventura… No era una situació ideal, i suposo que per això vam arribar a l’extrem d’estar a punt de desaparèixer. La Federació portava prop de dos anys sense una Junta efectiva, i tot s’havia anat posposant. La feina d’en Pitu va ser bona, però el fet de no tenir un relleu, ens va complicar l’existència.

- Quins propòsits et vas marcar quan vas entrar com a president?

Vaig presentar als companys de Junta un projecte ambiciós i de creixement i de seguida van pujar al carro. I això va ser clau, els companys. D’una banda, els que seguien i aportaven experiència com en Lucas, en Pau Comerma, la Mercè, la Rose… De l’altre l’empenta dels nous com en Miquel, l’Albert o en Jaume. Vaig demanar a l’Assun que fes de vicepresidenta perquè necessitava algú com ella al costat, que conegués fins al darrer racó de la FCOC. Volíem créixer com a federació, donar a conèixer el nostre esport aquí, donar a conèixer el nostre país als estrangers, aconseguir que totes les disciplines funcionessin i fins i tot començar a fer passos en disciplines que estaven a zero com el Trail-O i l’Ski-O. I calia resoldre tots els problemes que esperaven solució. I just després d’arrencar va arribar la Covid-19… No va ser fàcil.

- Com han estat aquests primers 4 anys de Mandat? Quins han estat els majors reptes i que heu hagut d’anar fent front?

Doncs precisament la Covid-19 va ser un dels reptes més grans. Però n'hi ha hagut molts. Els 18 mesos de mediació amb la FEEC pel conflicte amb els Raids d’Aventura, i que van acabar amb un judici que vam guanyar, però que encara està pendent del recurs que van presentar a l’Audiència de Barcelona, ha estat llarg i dur. Però també hi ha hagut reptes positius, com restablir una bona relació amb la FEDO que ens ha obert les portes de treballar amb la Federació Internacional i acollir grans proves, organitzar els Campionats de España de Seleccions Autonòmiques Infantils, Cadets i Juvenils de Raids d’Aventura (2022) i d’OPeu i Trail-O (2023), la primera Liga Española OPeu en més d’una dècada (2024), créixer en nombre de clubs i llicències, potenciar la tecnificació de la base amb el GTO… Ha estat un no parar.

- Com ha estat l’evolució de la Federació en l'àmbit intern? Quanta gent treballeu darrere de tot plegat?

Estem intentant adaptar-nos de mica en mica. Quan jo vaig entrar només tenia contracte a jornada sencera l’administrativa. Ara, a part d’ella hi ha tres tècnics més, i temes com la web o l’organització d'esdeveniments i recerca de patrocinis s’han externalitzat. Però som 10 persones a la Junta que hi dediquem un munt d’hores de forma voluntària, i tenim un munt de comissions que les formen entre 30 i 40 persones més. Si tota aquesta gent no col·labores altruistament, no podríem tirar endavant. Som una entitat petita i que la gent s’estima i vol tirar endavant per això. Sempre dic que hem crescut molt més en projectes i competicions fets realitat que en nombre de llicències i gent per tirar-los endavant. Funcionem millor que algunes federacions grans, però amb molts menys professionals. Cal equilibrar-ho. Una figura clau aquí és el Director Tècnic, en Pau Llorens. Sense ell no seríem on som. Hi dedica la vida, molt més del que cobra. Però hi creu i ho fa amb passió. Ens discutim a vegades i tenim estires i arronsa, però ens entenem bé i fem funcionar tot el que ens plantegem. Com una parella ideal, he, he.

- Ara fa res vas ser reelegit com a president? Què va significar per tu aquest fet?

Quan tothom et dona suport, és una gran satisfacció. Veus que el que estem fent rutlla i que la gent t’ho agraeix. Per tant, és un cop a l’esquena per seguir dedicant tot el temps i esforç que cal. Tenim moltes ganes de viure tot el que hem planificat i aconseguit pel que fa a proves nacionals i internacionals, i de veure en què es tradueix tot plegat. És una mostra de confiança cap a mi que estic al davant, però també per tots els que estan al darrere empenyent.

- Tu ets professor d’Educació física, els hi introdueixes aquest esport en els teus alumnes?

Si, tant a primària que és on jo treballo com sobretot a secundària, apareix al currículum. Ho treballem dins de l’assignatura i organitzem una cursa/trobada anual amb les escoles dels pobles de l’entorn. Com a FCOC estem engegant el projecte Escoles-O vinculat al WMOC 2025 i al WOC 2028, amb la idea de facilitar als mestres i professors la pràctica de les curses d'orientació dins dels centres escolars i els seus voltants. Està tenint molt bona rebuda, i als alumnes els agrada molt. A llocs com Suècia fa 80 anys que és una matèria interdisciplinària amb la qual es treballa activitat física, medi, història, geografia, matemàtiques… No cal arribar a tant, però s’ha d’aprofitar tot el potencial que té el nostre esport.

- Quants federats hi ha actualment? Ha anat in crescendo?

Doncs mira, per primera vegada a la història hem passat de les 1000. Nosaltres tanquem temporada ara al desembre, i en aquests moments en tenim 1013. Mai n'havíem tingut tantes. Quan vam entrar, de llicències oficials n'hi havia 225, i amb els carnets per competir a Catalunya una mica més de 600. Per tant, el creixement és exponencial. Però seguim sent una federació petita, encara per darrere de la dels coloms, com acostumem a fer broma. Tots els nostres esforços se centren a continuar fent realitat aquest augment per arribar a ser una federació amb més força arreu.

- Quin és l’estat de salut de les Curses d’Orientació a Catalunya?

Millorant i en creixement, també. Aquest 2024 hem tingut 17 proves de Copa Catalana O-Peu, i per primer cop s’ha fet una Copa Catalana Esprint amb 4 curses. A Rogaining hi ha hagut 8 proves de Copa Catalana i 5 més d’Esprint Rogaining; 4 de MTBO i 3 de Raids d’Aventura. Aviat el que ens mancarà són caps de setmana, he, he. Però estem contents, i encara hem d’augmentar alguna més a MTBO i Raids, i recuperar el Trail-O. Sempre ens movem entre els 100 i 300 participants a cadascuna d’aquestes competicions, fet que indica que més que el nombre de curses, cal augmentar al nombre de participants. Però podem dir que la salut és bona.

- Després president preguntar-te pel moment àlgid que viu l’esport. Ara el 2025, es disputarà el Mundial de Veterans aquí a la ciutat. Què significa per vosaltres?

Sonarà a tòpic, però és un abans i un després. De fet, ho és des del moment que vam demanar-ho. Ens va obrir les portes a treballar amb la federació internacional, i els passos des de llavors han estat de gegant. És la competició més multitudinària de l’IOF i la més perseguida pels organitzadors. Ens ho van concedir a la primera, en només un any. Jo era a Itàlia a l’edició del 2022, i no es creien com ho podíem haver aconseguit. Ells ho van demanar el 2002 i els hi van concedir a la tercera petició i el 2019. Però el potencial de Girona i Catalunya és brutal per aquest tipus d’esdeveniments. De fet, la sintonia amb l’IOF va ser molt bona des del primer moment, i després d’allò van arribar la concessió d’una prova de la World Cup el 2027 a Tarragona i la cirereta del pastís, el mundial absolut a Girona pel 2028. Tot plegat significa donar a conèixer el nostre esport aquí, donar a conèixer el nostre territori, competicions i mapes a fora, i poder obtenir uns ingressos econòmics que permetin l'autogestió de la Federació. Ens situa al mapa.

- És la prova més important que es durà a terme al municipi fins al moment?

Sí, de fet, serà la prova més multitudinària de curses d’orientació que mai s’hagi fet a Espanya. El WMOC de 1996 es va fer a Múrcia, però en aquelles èpoques eren molts menys els participants. El que passa, és que li durarà poc l’honor, ja que el 2028 rebrem el mundial absolut.

- Com van els preparatius?

Avançant, però costa molt tot plegat. Els sis membres del Comitè organitzador tenim les nostres feines, i no cobrem res per tirar endavant la competició. Dediquem un munt d’hores, i sempre lligant-ho amb l’agenda laboral i familiar. Costa molt. Però ho fem amb molta il·lusió i ganes, i tot va sortint. Al darrere hi ha un grup de prop de 300 voluntaris, molts dels quals ja hi estan treballant des de fa mesos, i tot es va fent segons la planificació prevista.

- Quines són les seus de les proves?

Les proves d’esprint urbà tindran dos model events a Banyoles i Besalú, i la qualificació i la final seran a la ciutat de Girona. Els entrenaments, la qualificació i la final de mitjana distància de bosc seran a Pals. I finalment, la final de llarga distància de bosc serà a les Planes d’Hostoles i Rupit, perquè no s’han obtingut els permisos de Medi Ambient per a fer-ho a Torroella de Montgrí com inicialment estava previst.

- Quins són els recorreguts? No els podeu desvetllar, perquè la gent no se’ls prepari no?

No, mai! De fet, tothom que participa en l'organització signa un document de confidencialitat. La federació internacional és molt estricta amb tot això. Fins dies abans no es comunica als participants on serà el centre de competició, i el lloc exacte de la sortida no se’ls diu fins al dia de la cursa un cop el centre de competició és obert. A partir d'aquí, tothom tria el seu propi recorregut per anar enllaçant els punts de control, per tant, tampoc tothom passa per allà mateix.

- Després, el 2028 també arribarà el Campionat del Món Absolut? Aquest és un pas encara més gran no?

Aquest pas no ens el podíem imaginar fa cinc anys, ni en somnis. Un mundial absolut a Catalunya! Quan ho vam explicar a l’assemblea la gent pensava que fèiem broma. Sí, serà un pas de gegant. Penseu que es retransmet en directe per televisió a dotze països diferents i que a Suècia o Finlàndia poden superar les 500.000 persones d’audiència cada dia. I va més enllà del propi mundial, ja que els anys anteriors portaran a seleccions, clubs i corredors d’arreu del món a fer estades, entrenaments i competicions al nostre territori. Tant en l'àmbit econòmic com competitiu, per la federació i pels nostres corredors serà entrar en una altra dimensió.

- Vau presentar-lo aquí a la Diputació, satisfets amb la rebuda que està tenint?

Molt. Sense la implicació de les administracions públiques seria impossible. Tant la Diputació i el seu Patronat Turístic, com la SGEAF de la Generalitat i l’Ajuntament de Girona van creure amb nosaltres i amb el WMOC des del primer moment. Llavors vam haver de donar moltes explicacions perquè no tothom sabia que era. Però coneixien l’esport gràcies als Aligots de Girona i les seves competicions, i de seguida es van apuntar al projecte. Després, veient com ha avançat tot i el suport de la federació internacional, el WOC absolut ha estat més senzill, i el suport ha estat ple des del primer moment.

- Quin impacte econòmic comportarà, tant un com l’altre? I esportiu?

Els tècnics de la Diputació van xifrar que l’impacte econòmic del WMOC a la demarcació seria d’uns 20,5 milions d’euros. Són 10 dies d’esdeveniment i prop de 10000 persones entre participants i acompanyants. Fa vertigen veure aquestes xifres i és una responsabilitat molt gran. Pel que fa al WOC, no ho hem calculat encara. Són menys dies i menys gent, però la repercussió via televisió i imatge de la ciutat i el territori és immensament més gran. A més, com et deia abans, no serà només la setmana de competició sinó que el moviment continu s’iniciarà ja un parell d’anys abans des del moment en què es tanqui l’edició anterior a Gènova. Pel que fa l’esportiu, és donar la possibilitat als nostres corredors i corredores de poder entrenar i competir amb els millors del món. Els més joves del GTO ja van començar a fer-ho enguany a la Cerdanya en una primera estada. És impagable el que això implica i la millora que significarà en tots els aspectes.

- Quin impacte tenen els grans esdeveniments internacionals en el desenvolupament de l’esport a Catalunya?

Catalunya és un país esportiu, acostumat a rebre grans esdeveniments en aquest àmbit i a fer que siguin d’alt nivell i qualitat. Administracions, seguretat, població, negocis d’oci, allotjament i restauració… Tothom hi està acostumat i suma perquè es puguin tirar endavant en les millors condicions. Som un país que viu del turisme i que et vinguin milers de persones a fer esport i gaudir del que Catalunya ofereix, és un target que tothom desitja.

- Què té Girona que és un pol d’atracció del món de l’orientació?

Els Aligots. El club d’orientació de la ciutat, que l’any passat va complir 25 anys, ha crescut molt i l’esport a la zona ho ha fet paral·lelament. És el club amb més socis i llicències a Catalunya i Espanya, i té l’escoleta de base més gran a escala de l’estat. Això ha permès que la disciplina sigui molt més coneguda aquí que a altres llocs, i que quan vas a parlar amb administracions i possibles col·laboradors, sovint ja coneguin l’esport. I després, tenim l’entorn. Pel que fa a bosc, no tenim mapes molt espectaculars, però en l'àmbit urbà els barris vells i els pobles medievals de la Costa Brava i el Pirineu de Girona són inigualables per a la pràctica del nostre esport.

- Podríem dir que és i serà durant uns anys l’epicentre d’aquest esport i disciplina?

Sí, sense cap mena de dubte. Els mesos vinents ja començarem a veure molta gent que va pels nostres carrers corrent amb un mapa i una brúixola. No tot seran bicicletes i ciclistes d’arreu del món a Girona. Aquest és l’objectiu, col·locar-nos al mapa, mai millor dit.


- Existeixen nous projectes per la creació o millora de mapes a Catalunya?

Són la nostra instal·lació esportiva, i contínuament van millorant. Els cartògrafs fan mapes cada cop més fàcils d’interpretar pels corredors, que, al cap i a la fi, volen que els siguin útils per decidir el màxim de ràpid possible. Més enllà de la mateixa competició, hi ha els circuits permanents. Tenim el projecte de la Xarxa Catalana de Circuits Permanents d’Orientació, amb la qual pretenem que ajuntaments, parcs naturals, càmpings, etc., puguin tenir circuits permanents amb mapes de diferents nivells que ofereixin una activitat esportiva i de salut pels mateixos veïns o clients, i que es converteixin també en un atractiu turístic. Ja estem començant a treballar amb alguns d’aquests nous circuits, com a Cassà de la Selva, i ben segur que en vindran més.

- Quin paper juga la tecnologia en la modernització de les curses?

Molt. Al final, a l’hora de córrer, només tenim el mapa i la brúixola i no pot canviar gaire. Però per exemple la pinça Sportident que duem al dit per certificar el pas pels diferents punts de control, ja ens permet fer-ho simplement passant al costat i sense aturar-se. Fa uns anys anàvem amb una targeta de paper que havien de grapar, i quan va començar l’Sportident, la pinça s’havia de ficar en forat de la base. També amb la realització de mapes, els nous programes informàtics permeten fer-ho amb molt més detall i molt més ràpidament, abaratint costos i donant molta més qualitat. I tenim també aplicacions que faciliten molt la post cursa on gràcies als rellotges amb track gps, es pot consultar la ruta real sobre el mapa un cop hem finalitzat la competició, i comparar-la amb les que han fet d’altres. Per aprendre és boníssim.

- Actualment, s’utilitzen brúixoles i mapes, s’està treballant per implementar eines digitals com GPS en les competicions o entrenaments?

No, és l’essència del nostre esport. Només un mapa i una brúixola. Se’ns permet portar un dispositiu de rellotge GPS, però on no pugui aparèixer cap mapa a la pantalla ni geolocalitzar la teva posició en directe. Serveix només per descarregar el track a posteriori i poder-ho treballar per aprendre.

- S’està treballant deixant de banda els 2 mundials per promoure més competicions a Catalunya? Quines pots desvetllar alguna cosa?

Si, el 2026 la Cerdanya acollirà el Campeonato de España de Orientación, i el 2027 Tarragona serà seu d’una prova de la Copa del Món. A partir del 2029, ja es veurà, però la idea és mantenir Catalunya als calendaris internacionals. Més enllà de l’Orientació a peu, existeixen les modalitats de MTBO (en bicicleta de muntanya), Rogaining, Raids d’Aventura, Trail-O i Ski-O. El 2019 ja vam acollir el mundial de Rogaining a La Molina. Volem anar fent proves internacionals en totes elles. Anirem creixent i demanant-les de mica en mica i arreu del territori. Per exemple, em faria molta il·lusió rebre un Raid de la federació internacional, sigui revivint l’històric Raiverd o creant-ne algun de nou al Pirineu.

- Quins consells donaries a algú que vol iniciar-se en aquest esport i que no sap per on començar?

Que entri a la pàgina web o les xarxes socials de la federació, busqui algun club proper, i ho provi a alguna cursa popular. Ben segur que s’hi enganxa. És un esport familiar, on tothom pot participar segons la seva edat i nivell. Però tots el mateix dia, hora i lloc. Pel que fa a logística familiar és immillorable. I ningú està assegut a la grada veient als altres, tothom participa. I això permet també comentar-ho tots junts a posteriori. És genial!

- Com es treballa perquè aquest esport sigui accessible per a les persones amb discapacitats?

Tot depèn del tipus de discapacitat. Per exemple, si la discapacitat és visual no es pot competir individualment, però sí a la modalitat de rogaining o raids d’aventura en què es competeix en equip i, per tant, els companys poden ajudar. Si la discapacitat és intel·lectual, passa el mateix. Per exemple, amb la Fundació Els Joncs de Sarrià de Ter hem organitzat rogainings i han participat. En cas d’una discapacitat auditiva, no influeix absolutament en res, i tothom pot prendre part en igualtat de condicions a totes les nostres competicions i disciplines. Si la discapacitat és física a escala motriu, es pot competir caminant i, per tant, la porta estaria oberta, tot i que no es podria fer temps pròxims als primers. I si la mobilitat ja no permet el desplaçament lliure encara hi ha opcions amb el Trail-O. Aquesta disciplina no compta el temps de desplaçament i sempre es fa a circuits accessibles per a tothom. No es tracta de córrer, sinó d’anar triant quina és la balisa col·locada correctament entre vàries, des d’un punt d’observació situat a certa distància. Compta amb una categoria oberta a tothom, i una altra específica per a esportistes paralímpics.

- Quina és la teva visió sobre el món de les curses d’orientació a Catalunya d'aquí a uns anys i de cara al futur? Com veus aquest esport d'aquí a uns anys?

Té un gran potencial. Segur que anirem a més. No fa gaire em van preguntar si em veig com el millor president de la història de la FCOC. Vaig contestar que em veig com el president de la millor FCOC de la història, i que el meu objectiu era deixar una federació prou forta, gran i moderna, que permeti que la persona que em substitueixi pugui continuar dient que també està al capdavant de la millor FCOC de la història. Si la FCOC d’ara no és tan bona com la d’aquí a deu o quinze anys i qui estigui al capdavant pot dir-ho orgullosament, haurà valgut la pena tot l’esforç i hores de dedicació. Jo ho veig possible, veig un futur on el públic en general conegui totes les nostres disciplines, es practiquin habitualment, amb competicions de nivell, i amb presència habitual en competicions internacionals.

- Quins són els reptes o objectius que us proposeu des de la Federació per seguir fent passos endavant i anar a més? I tu en l'àmbit personal i professional com a president?

Donar a conèixer el nostre esport al públic en general i mitjans de comunicació, donar a conèixer el nostre territori i competicions als orientadors d’arreu del món, i que tot plegat permeti pujar el nivell dels nostres orientadors i que s’acabin convertint en top mundial de les diferents disciplines. En l'àmbit personal, no ho sé. Sempre he estat en càrrecs representatius a diferents àmbits, i mai he planificat cap, sinó que els he encarat quan m’hi he vist fent-los. M’agrada l’esport i em sento bé dedicant hores i esforços, i ja veurem. De moment, com a president FCOC m’agradaria arribar fins al WOC de Girona l’abril del 2028 perquè és part del nostre projecte i això podria implicar haver de tornar a presentar-me a un tercer mandat, fet que no em motiva perquè no m’agrada la gent que es perpetua als càrrecs massa temps. Però ja veurem com ho fem. Després… ves a saber, falta molt de temps. Però a casa quiet no em quedaré, no puc. Amb l’IOF em sento molt bé treballant, no hi tanco la porta.

- Hi ha algun propòsit que t’agradaria viure com a president en els pròxims anys? O en celebrar els 2 mundials com a president i màxim representant en fas prou?

Complir els objectius que et deia abans, veure algun català al podi de la Copa del Món o un Mundial, veure una FCOC amb milers de llicències, soc ambiciós… Però només encapçalant els dos mundials, em dono més que satisfet. Bru Ortega, reporter del canal local, responsable de realitzar l'entrevista.