‘La sensació d’anar ràpid entre els arbres controlant el mapa és el que em segueix motivant a entrenar cada dia’
Ens valora els europeus de Suïssa sprint i ens parla dels propers mundials de Txèquia
El passat cap de setmana, l’orientador d’elit berguedà i director tècnic de la Federació Catalana d’Orientació, Pau Llorens, va córrer amb la selecció espanyola el Campionat d’Europa d’Orientació Sprint a Neuchâtel (Suïssa). Des d’allà ha viatjat directament a la República Txeca per preparar el WOC (World Orienteering Championships) que es celebrarà del 4 al 9 de juliol a Doksy.
A Suïssa hi va haver 3 curses amb els següents resultats. Llorens va córrer el relleu amb la selecció espanyola, concretament la segona posta, i van aconseguir una 15a posició (amb Marina Garcia, Maria Prieto i Edu Gil). L’endemà tocava la classificatòria knock out i no va aconseguir el passi i, finalment, la cursa sprint on va quedar classificat en 62ena posició.
- Uns resultats en un entorn internacional que ens agradaria que ens valorés. Pau estàs satisfet de les curses que has fet a Neuchâtel?
Si! Vaig córrer molt bé, amb pocs errors i arribant a competir al meu millor nivell en aquesta modalitat sprint. Tot i així, córrer un Europeu i comparar-te amb els millors orientadors del món fa que no n’hi hagi prou amb bones curses i que les diferencies amb els millors siguin encara massa grans, acabant sempre amb un regust agredolç i, sobretot, amb moltes ganes de seguir millorant.
- Quina de les tres curses creus que ha estat la millor i perquè? Amb quins aprenentatges et quedes i que corregiries si ara tornessis a córrer?
La classificatòria del Knock Out va ser la meva millor cursa. Era un recorregut curt (3.1km i 55m+) però complicat i molt interessant, al poble de Saint Blaise. Els 135 participants estàvem repartits en 3 rondes de 45 corredors, on només els 12 millors passaven a les finals. Vaig acabar amb un temps de 11’15’’ i en la 13a. posició, a només 5’’ d’entrar a les finals i a 38’’ del primer. I com a curiositat, els últims 1,5km del recorregut el ritme va ser de 2.53min/km… per tant, gairebé costa de creure la velocitat a la que corrien els primers amb un mapa a les mans!
Sempre s’aprenen coses, sobretot a competir. Crec que amb l’experiència vas aprenent a donar el millor de tu en les curses més importants i també a acumular la motivació suficient per seguir entrenant fort i bé en els mesos que no es pot córrer.
I canviaria poques coses a curt termini, crec que la progressió ha estat bona des del final del confinament (maig 2020) i la conclusió és que cal seguir apretant, augmentant en hores i qualitat els entrenaments i seguir millorant.
Mapa de la final de Sprint del Campionat d’Europa a Suïssa
- Hi arribaves en un bon moment de forma? Com has preparat una competició en format sprint? Què has variat respecte de la preparació en bosc?
Crec que el meu nivell de forma era molt correcte, ja que en els últims mesos hem aconseguit, conjuntament amb els entrenadors, una continuïtat molt positiva. I realment la preparació específica per aquest campionat no ha estat molt llarga, ja que l’objectiu principal d’aquesta temporada és la Mitja distància del Mundial de bosc. Si que en les últimes setmanes hem treballat un punt més de velocitat amb sèries curtes i molt intenses (400m o 200m) i també sessions de mapa amb sprint per a aconseguir un ritme de lectura adequat. La variació respecte al bosc és simplement en la durada total d’aquestes sessions intenses, i directament relacionat, la velocitat que podia mantenir en cada una d’aquestes sessions de sèries en pla. Tot i així, en cap moment hem descuidat el bosc ni les sessions amb desnivell.
- De les modalitats d’O-Peu, llarga, mitja i sprint quines són els teves preferides i en quin ordre i perquè?
La meva modalitat preferida és la mitja distància, perquè el bosc és el que realment m’agrada i la sensació d’anar ràpid entre els arbres controlant el mapa és el que em segueix motivant a entrenar cada dia.
Després aniria l’sprint, ja que m’agrada també la sensació de llegir el mapa i pensar ràpid, on tots els segons conten i on l’esforç físic és més agonitzant.
I finalment la llarga, que encara que sigui la última gaudeixo d’aquells moments on s’ha de navegar pel mig del bosc amb poques referencies i confiar molt en un mateix.
- Quin ambient es respira en un europeu, teniu relació i feu amistat amb altres corredors i corredores internacionals? Quin tipus de comunicació hi ha amb les altres seleccions?
Tothom qui va a aquests campionats ho fan per competir i sovint en els dies previs i/o en les mateixes competicions és complicat conèixer altres corredors. Tothom busca el màxim rendiment, descansar bé, i habitualment no hi ha masses moments de convivència els dies anteriors, fora de la pròpia selecció. I els dies de competició es comparteix espai en la “quarantena” (en un pavelló abans de córrer per evitar contacte amb espectadors o corredors que ja han corregut) però allà si que és important respectar les diferents formes de concentració de cada persona.
Tot i així, sempre hi ha moments en que es poden aprofitar coincidències per anar coneixen a altres esportistes i,, mica en mica, cadascú es va creant una petita xarxa de persones conegudes que és realment interessant de mantenir, per aprendre de les diferents maneres de fer orientació i, sobretot ,perquè el global dels campionats encara sigui molt més interessant.
A part de tot això, dins de les diferents seleccions crec que la convivència és molt bona i enriquidora, creant equips i amistats importants que s’allarguen en els anys.
- Dels carrers de Suïssa als boscos de Txèquia? Que destacaries d’aquests terrenys en els quals estàs entrenant per segon cop aquest any?
Pels orientadors és imprescindible viatjar i entrenar/competir en terrenys diferents, i sobretot per poder preparar aquestes competicions internacionals és important conèixer bé els terrenys que ens esperen, sobretot per a les competicions de bosc. Aquest any el mundial serà a la República Txeca i per això aquesta ja serà la segona setmana que estem entrenant en els seus boscos per poder dominar les tècniques necessàries per poder aconseguir el millor nivell. La veritat és que encara no està decidit l’equip que participarà en aquest WOC, però si és vol fer bé, s’ha de començar a entrenar el màxim abans possible.
I pel que fa als terrenys, hi trobarem dues tipologies diferents. On es correrà la llarga i el relleu s’anomenen “Sand Stones”, uns boscos d’arbres molt alts amb poca vegetació i grans línies de pedres gegants. D’entre les pedres es generen passadissos molt interessants que, combinat habitualment amb forts desnivells i tàlvegs profunds, el fa un terreny molt espectacular. D’altra banda, hi ha la zona de les muntanyes, on es correrà la mitja distància, que es caracteritza per uns desnivells més pronunciats, boscos densos i zones amb molta vegetació on serà important aprendre a lluitar contra el verd i trobar els millors passos. I tot ple de moltes pedres de totes les mides…espectacular i complicat!
- Quines són les teves aspiracions en aquest mundial del mes de juliol a Txèquia?
El meu objectiu per a aquest mundial és aconseguir un TOP30 a la cursa de mitja distància. Tot i així, per poder lluitar per aquest objectiu caldran dos passos previs, el primer és quedar entre els 3 millors espanyols a les proves de selecció i aconseguir una plaça a l’equip que competirà al mundial. I la segona és quedar entre els 15 millors de la ronda classificatòria que es disputarà el mateix matí de la final, amb una cursa una mica més curta però que també serà molt exigent física i tècnicament.
Tot i així, l’objectiu general és sempre anar avançant, pas a pas, per poder competir cada dia a un nivell més alt a un nombre més gran de terrenys i condicions.