Presidència FCOC

Josep Mª Santigo - President FCOC

JOSEP M. SANTIAGO

President FCOC

ALIGOTS

Cal escoltar sempre quines són les necessitats dels clubs
i ajudar-los en tot: si ells creixen, creixerà la FCOC

Des del 16 de desembre del 2019, la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya té un nou president, després d’uns mesos d’incertesa.

Es tracta de Josep M. Santiago, gironí de 44 anys que pren el relleu a Josep M. Dedeu.

Santiago, més conegut com a ‘Santi’ és mestre d’educació física, graduat superior en esports i pedagog. Combina la seva professió amb la vocació de servei públic que li aporta el seu càrrec de regidor a Sarrià de Ter. Tot i que ve del món del bàsquet, com a jugador, àrbitre i més tard com a entrenador i directiu (va ser un dels fundadors de l’Uni Girona CB) la seva passió per la muntanyes i l’entorn natural l’ha conduit fins a l’orientació de la ma del seu club, Aligots.

És xerraire, empàtic i li agrada escoltar. Té la filosofia que ‘els errors i els desencerts sempre t’ajuden a millorar si ets capaç de detectar-los, entendre’ls i corregir-los’. Potser per això ‘m’agrada tant la orientació, perquè s’adapta molt a aquesta filosofia’, afirma el nou president.

Text i fotografia de Rosa Mª Sanjaume

ENTREVISTA A JOSEP M. SANTIAGO, nou president de la FCOC

LA FEDERACIÓ

A nivell personal, què suposa per a tu ser el nou president de la FCOC?
Més feina i tenir la dona una mica més empipada! Bromes a part, és un repte personal. Sempre m’ha agradat la tasca de representació i el treballar pels altres, perquè en el fons també és treballar per mi mateix. Quan ajudes a millorar quelcom comú del que tu també formes part, també és un bé per a tu. Liderar-ho és una gran motivació.

Aquesta transició tan llarga entre una presidència i l’altra, a què ha estat deguda?
En Dedeu va completar dues legislatures de 8 anys, i va dir que ja n’hi havia prou. S’ha trigat gairebé un any a trobar algú que volgués agafar les regnes.

Per què ha costat tant que hi hagués el relleu?
Perquè ningú volia agafar aquesta responsabilitat ja sigui per manca de temps, de ganes o per desconeixement del què s’havia fer. Raons n’hi ha moltes. Tantes, com gent preparada per fer-ho. Però el tema és que ningú va fer el pas, i s’havia plantejat, fins i tot, la dissolució de la Federació. Arribats a aquest punt, hi va haver una darrera Assemblea on va venir molta més gent de la que esperàvem i vam salvar la situació. Jo tenia al cap presentar-me d’aquí a un temps, em feia il·lusió. Però volia preparar-ho bé. La situació ho va precipitar tot.

Any nou, junta nova, però moltes persones repeteixen, per tant hi ha una clar compromís de moltes persones amb l’orientació. Com valores l’equip que t’acompanyarà en aquesta nova etapa?
Que uns puntals tan importants de la Federació com la secretària (Rose Kowalski), el tresorer (Lucas de Feo) i la direcció tècnica i de competició (Pau Llorens) es comprometessin a continuar, va ser clau per fer el pas. Pau Corriu i Mercè Miguel també van animar-se a seguir. Sense un bon equip, era un suïcidi, i mantenir aquest bloc era important. El dia de l’Assemblea, Miquel Marimon i Albert Herrero van pujar al carro, i va ser l’empenta definitiva. Només mancava un president, i vaig fer el pas. Per a mi és un luxe comptar amb algú amb l’experiència de l’Assun Termens com a vicepresidenta.
Som un grup de persones que barreja experiència i idees noves amb moltes ganes de tirar endavant un nou projecte. Ens en sortirem segur. A la Universitat em van ensenyar que un bon director és aquell que es rodeja de gent millor que ell per fer la feina. Em sento bon director en aquests moments.

Quin serà l’organigrama que farà funcionar la federació?
Ara mateix estem en plena tasca de reorganització i de traspàs entre gent que marxa, gent que es queda i gent que entra a totes les àrees. La FCOC està organitzada en un munt de comissions que fa que petits grups treballin temes concrets. Som molts orientadors que sabem de coses molt diferents, i tenim la sort que molta gent està disposada a ajudar i dedicar una mica de temps a la Federació.

ELS OBJECTIUS

Com es planeja aquest 2020 per a la FCOC?
Ens ha pillat el toro. Hem tingut 15 dies per preparar tota la temporada perquè estaven moltes coses sense definir. Els canvis es començaran a notar de veritat el 2021. Però d’entrada, renovarem comissions i posarem tothom a treballar.

Si haguéssim de parlar de quins són els objectius principals per a l’orientació catalana en els propers 4 anys què remarcaries?
Créixer. En tots els sentits. Més practicants, més disciplines (en tenim dues de les sis per estrenar), més curses i de més qualitat, més presència als mitjans de comunicació, més corredors dins l’elit internacional, més esport de base, més a les escoles, més de tot! Aquell projecte que volia fer amb calma i temps per presentar-me algun dia a presidir la FCOC, l’he fet durant les vacances de Nadal… Està sortint del forn, i un cop la Junta se’l faci seu, ho farem públic.

Parlem dels clubs que hi ha a Catalunya. Com s’articula la col·laboració del territori amb la federació?
Els clubs no treballen per la FCOC, és la Federació qui treballa pels clubs. Això és molt important. Per tant, cal escoltar sempre quines són les necessitats dels clubs i ajudar-los en tot, si ells creixen, creixerà la FCOC. Si els clubs milloren, millorarà la FCOC.
Ara som 25 clubs diferents, però sobretot a Barcelona i Girona. S’ha de conquerir Lleida, que segur ens donarà també zones i nous mapes. Cal que els grans liderin les organitzacions, i que els petits sumin entre ells o amb els grans per tal de fer tantes curses com es pugui. Si tothom posa el seu granet, farem passos de gegant.

A Catalunya l’orientació és un esport minoritari, relativament nou (es va introduir fa uns 30 anys) però no és així a altres indrets del món com els països nòrdics. Com situaries l’orientació catalana respecte l’espanyola i respecte aquests països que dèiem abans, on és un esport amb gran nombre de federats i amb molt arrelament?
El 1988 va ser l’any de naixement de l’orientació esportiva al nostre territori, 100 anys després dels seus orígens als països nòrdics… Imagina’t si ens porten avantatge. En el projecte que he presentat parlo d’Internacionalització, en el sentit de donar-nos a conèixer a fora, però també de conèixer el que hi ha a fora. Es tracta d’aprendre. Estem lluny sobretot a nivell organitzatiu, i viure esdeveniments com el WOC, el WMOC, les setmanes de Suïssa, Escòcia o Itàlia, la Jukola, la Ventla, l’O-Ringen, la 10 Mila, ens ha d’obrir el ulls. Ja hem fet un gran mundial de Rogaine el passat estiu a La Molina, demostrant que podem fer el que ens plantegem. Els esportistes de més nivell cada cop fan millors resultats en aquestes competicions. Però és important que hi vagi més gent, i que quan torni ens ajudi a aplicar el que li hagi agradat. A Espanya el nostre nivell competitiu és del millors, sobretot amb els que van pujant i que garanteixen un futur molt bo. I a nivell organitzatiu, també podríem aprofitar coses. La Lliga Espanyola, a vegades tampoc la tenim tan lluny i val la pena aprofitar.

Com a esportista i com a pedagog creus que és prou valorada l’orientació a les escoles? Al ser un esport de córrer i pensar deu tenir múltiples aportacions a nivell pedagògic a més a més del contacte directe amb la natura.
És un diamant en brut. Abans parlàvem de l’avantatge que ens porten els països nòrdics. Allà l’Orientació és una assignatura interdisciplinar a partir de la qual treballen continguts i objectius de medi natural i social, de geografia, de matemàtiques… No cal arribar a tant, però si que mitjançant l’àrea d’educació física n’hem d’explicar les virtuts als mestres i fer que arribi a totes les escoles. El World Orienteering Day i tota la parafernàlia que proporciona l’IOF al voltant d’aquesta data s’han d’aprofitar per vendre’ns a les escoles i instituts.

Hi ha previst algun programa o campanya a la FCOC per introduir la orientació (tant a joves com a adults)?
Hem parlat de potenciar el World Orienteering Day, per exemple, a les escoles. Però és un dia. Sobretot, la millor manera de donar a conèixer l’Orientació en totes les seves modalitats és recolzar als clubs per a que continuïn organitzant curses populars, i que aquestes cada vegada siguin millors. La majoria dels actuals federats han començat corrent una d’aquestes curses, motivats per algun company o amic que ja en feia. Si ha funcionat fins ara, millorem el sistema, però no el perdem.

En aquests moments a Catalunya tenim alguns corredors d’elit com Anna Serrallonga, Pau Llorens o Marc Serrallonga que han anat als mundials O-Peu amb bons resultats. Fomentar l’esport d’elit sempre és un referent per consolidar qualsevol esport. Com recolzarà la FCOC els esportistes d’elit d’orientació?
I la Mònica Aguilera als mundials de MTBO, o en Sergi Oliveras i la Mireia Via que són els actuals campions del Món sub-23 de Rogaine, o l’Albert Roca que va ser campió del Món de raids d’Aventura el 2013… Tenim autèntics cracks en totes les disciplines. Als millors de cada disciplina els hem d’ajudar a fer-se visibles, perquè ells ens faran visibles com a esport i com a FCOC. La Comissió de Comunicació serà clau en aquest sentit.
I d’altra banda, hi ha la tasca de la Direcció Tècnica i de Seleccions. Des dels 13-14 anys hi ha grups de treball i tecnificació, i seleccions catalanes. S’invertiran recursos en millorar el nivell de tots els esportistes que destaquin, perquè amb ells millorarem tots. Es farà amb orientació a peu, amb Rogaine i amb MTBO.

LES MODALITATS

De les diferents modalitats que té l’orientació: peu, rogaine, raids, btt, esquí… parla’ns una mica de quin seran els objectius.
L’O-Peu permet córrer a la vegada, els millors corredors amb els principiants, siguin de l’edat que siguin. Hem d’aconseguir curses on això sigui una realitat i tothom gaudeixi al seu nivell. El secret del creixement i el futur passa per una competició Elit convivint amb la participació popular.
Pel que fa a la Rogaine hi ha dues tasques. Actualitzar el Reglament i les categories –fet que serà imminent- i aconseguir un calendari amb un número de proves mínim i repartit al llarg de la temporada. Els clubs han de creure en l’organització i apostar-hi. També cal recuperar proves que ara es fan fora de la FCOC o lluitar contra el seu intrusisme.
Amb l’MTBO estem en plena renaixença. Animar als clubs a continuar apostant per la disciplina, i ajudar-los en el que calgui. Renovar el conveni amb la Federació Catalana de Ciclisme i potenciar la promoció entre clubs ciclistes i practicants habituals de BTT.
Els Raids d’Aventura, ara en hores baixes, són la modalitat que històricament ha estat més coneguda pel gran públic. Ho hem de recuperar i aprofitar. Cal aconseguir crear una Comissió de Raids que encapçali el creixement de la disciplina i trobar la persona que ho vulgui liderar. Donar el màxim suport com FCOC a les organitzacions i clubs que hi apostin. Cal aconseguir un calendari únic de Raids oficials com a Copa Catalana, sempre organitzades per clubs i dins la FCOC. El conflicte amb la FEEC pel seu intrusisme és flagrant, i caldrà lluitar-hi per evitar-ho. És necessària l’actualització del reglament. També pel que fa a categories, rànquing i organització. Hem d’acostar la disciplina a nou públic, mantenint també una categoria elit.
El Trail-O és una modalitat que fins ara no ha reeixit, però que ens pot donar moltes alegries. Cal aconseguir crear una Comissió de Trail-O que encapçali el naixement de la disciplina i trobar la persona que ho vulgui liderar. Donar el màxim suport com FCOC a les organitzacions i clubs que hi apostin. Ja he fet contactes amb entitats com MIFAS o la Fundació Esclerosi Múltiple i es mostren oberts a ajudar a fer realitat la disciplina i fer-la créixer. Tant aportant experiència com esportistes.
I per últim, l’Ski-O. Partim pràcticament de zero. Històricament hi ha hagut algun intent, i fins i tot alguna cursa a Lles, Aransa, Sant Joan de l’Erm o La Rabassa d’Andorra. Però en el moment actual qualsevol pas, serà avançar. Ens pot obrir portes fins ara tancades. Cal veure les possibilitats reals de poder tirar endavant aquesta disciplina en el nostre entorn. Molts orientadors fan esquí de muntanya, nòrdic o raquetes i serien potencials practicants. Caldria trobar persones i/o entitats amb experiència per parlar-ne. Clubs francesos de Catalunya Nord, clubs nòrdics, FEDO, esportistes estrangers establerts a Catalunya… Tant la FCEH com les pròpies estacions d’esquí nòrdic podrien ajudar-nos aportant tant experiència com esportistes. Amb algunes ja hi tenim tractes per tenir curses i mapes d’O-Peu. Veure’m que passa.