Enguany, la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya no va faltar a la cita, i va enviar un total de 6 equips (3 masculins a la Jukola i 3 femenins a la Venla).
En el cas de la Venla l’equip amb més opcions estava format per Ona Ràfols, Xènia Ledesma, Marta Bruns i Joana Martí. Una malaltia de darrera hora de la Joana va fer que la substituís la garrotxina Alba Trabal. L’Ona va deixar la primera posta a la posició 106, i de mica en mica es van perdre posicions fins acabar a una meritòria 205a. El total d’equips participants eren 1432, la qual cosa permet valorar realment la gran actuació de les noies. Els altres dos equips van acabar en llocs destacats: al 347è i 536è finals.
En el cas dels masculins, els nois van assolir la millor classificació catalana a tota la història de la competició. En Quim Vich, Marc Serrallonga, Eloi Martí, Pol Canosa, Andreu Grau, Jordi Moragues i Roger Virgili van fer història per a l’orientació catalana. El conjunt va començar deixant la primera posta al 240è lloc, i paulatinament va anar fent els canvis de relleu cada cop millor: 136è, 125è, 112è,107è, i la final la increïble 104a posició. Corrien un total de 1452 conjunts, per a que us feu a la idea.
A metres pel final es va arribar a anar per sota de la posició 100. I aquest fet, ha convertit aquesta xifra en el gran objectiu de l’orientació catalana per a la següent edició. El repte és entrar al hall of the fame de l’orientació mundial col·locant un equip íntegrament format per catalans a dins dels 100 primers classificats de la Jukola.
Els altres equips van acabar d’una banda amb un més que destacat 322è lloc, i per l’altra amb els veterans desqualificats per un error en el canvi de mapa entre el segon i tercer relleu i un error en tarja a la setena posta.
La cursa d’orientació més esperada de l’any amb 20.000 participants.-
L’any 1949 va néixer a Finlàndia la Jukola. Estava inspirada en una novela clàssica finlandesa anomenada “Seitsemän veljestä” (Els 7 germans). El nom Jukola és el cognom de la família protagonista. La tradició diu que l’equip guanyador ha de llegir un paràgraf de l’obra des del podi.
Per això és una cursa d’orientació en format de relleus de 7 participants que comença una mica abans de que s’amagui el sol, es corre durant tota la nit (curta a aquesta època en que a les 3 am ja arriba l’alba) i s’allarga fins a migdia. Poc s’imaginaven llavors els organitzadors que 70 anys després s’hauria convertit en l’esdeveniment esportiu més important de Finlàndia cada any, retransmès en directe per TV durant 12 hores seguides, amb 20.000 participants i equips d’arreu del món. Guanyar la Jukola s’ha convertit pels orientadors finesos en el més gran dels honors i el seu triomf és reconegut per mitjans de comunicació, opinió pública, publicistes, patrocinadors … I pels que estan lluny de l’èlit s’ha convertit en un repte anual. Treballadors de diferents empreses, tots els clubs dels país, equips d’administracions públiques, equips patrocinats per marques que es volen implantar al país. Els millors orientadors del món hi són presents formant part d’equips finesos, suecs o noruecs que els fitxen i paguen grans quantitats de diners per a tenir-los a les seves files. D’altres, representant directament al seu país o club en l’intent de derrotar als locals a casa seva. En resum, és la cursa més esperada de l’any.
Anys més tard es va iniciar la Venla (nom d’una de les protagonistes del llibre) què és la modalitat femenina, un relleu de 4 components que es disputa íntegrament amb llum de sol (sortida a les 14:00 h) el dia anterior a la Jukola, al mateix lloc que els nois.
El centre de competició, aquest any situat a la localitat de Lukkari -prop de Turku al sud oest del país-, es va convertir en una petita ciutat amb tota mena de serveis. botigues, restaurants, dutxes, saunes, platós de TV, pantalles gegants, transport públic des de les ciutats més properes. els 20.000 participants i fins a 50.000 espectadors.
El 2011 la selecció catalana hi va participar per primera vegada assolint una increïble 148a posició. Des de llavors, s’ha intentat participar sempre que s’hi ha pogut, assolint en més d’una ocasió posicions de mèrit entre els 200 primers equips. La millor posició mai assolida havia estat la 112a.