L’orientació té dues vessants que sempre comparteixen terreny de joc:

1. Esport d’alt nivell amb esportistes que competeixen al límit de les seves possibilitats. Podeu veure un exemple en aquest VÍDEO.
2. Un esport familiar que es pot practicar amb tots els membres de la família, conjuntament o per separat. A totes les curses hi ha mapes i circuits de diferents nivells, des dels més senzills d’iniciació per als petits o els adults que comencen, fins als circuits més complicats. D’aquesta forma tothom té un circuit a la seva mida.

L’orientació és un esport integral i complet en cos i ment, que apropa als participants a la natura i els hi ofereix una gran sensació de llibertat.

Podeu veure diferents vídeos sobre curses d’orientació en el Canal de Youtube de la FCOC i també un extens reportatge a Temps d’Aventura de TV3.

Les curses d’orientació tenen diferents modalitat i es poden practicar a peu, amb BTT o inclús amb cadira de rodes!

2. Com es practica?

EQUIPAMENT

Per participar en una cursa d’orientació es necessita una brúixola, un mapa i roba esportiva amb protecció, sobretot en les cames, es cas que es vulgui avançar per zones més denses de vegetació.

Repartit pel terreny de competició hi trobarem controls o fites, que son unes banderola de roba en forma de prisma triangular de 30cm de costat. Cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges.

EN EL MOMENT DE LA SORTIDA

L’organització proporciona al corredor el mapa de la categoria que li correspon i comença a contar el temps de cursa. Prèviament a la competició els recorreguts i el mapa són secrets.

El recorregut que s’ha de realitzar està dibuixat en el mapa amb color magenta (rosa fort) i comença amb un triangle que representa el punt d’inici el punt inicial on es troba la sortida. Posteriorment hi ha un seguit de controls o balises (rodones magenta dibuixades en el mapa) que indiquen el punt exacte on es troba cada una de les fites en la realitat. Tots ells estan units per una línia magenta continua i estan acompanyats d’un nombre que indica l’ordre en que el corredor ha de trobar-los per a completar el recorregut correctament. Al final del recorregut trobem una doble cercle que indica el final del recorregut, on es deixa de contar el temps.

En cada un dels controls dibuixats en el mapa (i també en el triangle i la meta) trobarem una fita en la realitat, identificada amb un número.

AL FINALITZAR LA CURSA

Tots els corredors han de descarregar la informació del sistema de cronometratge i l’organització comprova que els diferents corredors hagin trobat la totalitat dels controls que s’indicava en el mapa i en l’ordre correcte.

3. El mapa

El mapa és l’estrella i puntal d’aquest esport. És la representació del terreny amb un elevat grau de detall i una simbologia específica internacional que permet entendre’l arreu del món.

Aquesta simbologia està estructurada en colors, utilitzats cada un per a un tipus d’elements:

• El negre defineix els elements:
  • Amb característiques rocoses (cingles, marge de roques, pedres grans…)
  • Amb característiques lineals (camins, senders, línies elèctriques…)
  • Elements construïts per l’home (ruïnes, construccions…)
• El marró indica les formes del terreny, principalment les corbes de nivell que ens permeten veure els desnivells. També hi ha altres elements com depressions, monticles o turons.
• El blau és utilitzat per indicar elements relacionats amb l’aigua, com per exemple, llacs, aiguamolls, rierols, fonts, forats d’aigua, rius, etc.
• El groc representa camps o zones obertes sense massa forestal. Hi ha diferents tonalitats que depenen de la penetrabilitat del terreny.
• El verd és utilitzat per indicar la vegetació que ralentitza el pas a l’orientador. L’enfosquiment del color verd significa una reducció de la penetrabilitat dins de l’àrea.
• El blanc representa el bosc, sense o amb poca vegetació herbàcia i arbustiva que impedeixi la cursa a través d’ell.
• El púrpura o el vermell s’utilitza per marcar el circuit definit per l’organització de la cursa.

En aquest VÍDEO podeu veure (explicat en angles) una descripció animada dels diferents símbols del mapa i els seus significats.

L’escala de cada mapa ens indica la proporció existent entre les dimensions reals i les representades al mapa o plànol. L’escala es representa com una fracció numèrica on el numerador correspon al plànol i el denominador al terreny, sent la més habitual 1:10.000.

L’equidistància fa referència a la distància que hi ha entre les corbes de nivell. Les corbes de nivell representen tots els punts que tenen la mateixa alçada i habitualment és de 5 metres

Les línies de nord són representades amb línies fines blaves o negres que indiquen l’orientació del mapa respecte el nord, que permetrà al corredor orientar-lo amb la brúixola.

En aquest VÍDEO podreu veure d’una forma molt senzilla i aplicada a la vida real com es pot utilitzar tots els elements anteriorment definits.
Podeu trobar infinitat de mapes d’orientació d’arreu del món a WORLD OF O.

4. La brúixola i l’sportident

La brúixola és una petita eina que permet saber en tot moment en quina direcció trobaríem el nord del planeta terra gràcies a una agulla imantada dins d’un líquid transparent. Així permet al corredor orientar el mapa correctament, ja que tots estan dibuixats sempre en aquesta direcció. Això li permetrà triar la direcció correcte per a trobar els controls del recorregut.

Existeixen diferents tipus de brúixoles però les d’orientació acostumen a ser “de dit”, que permeten agafar-se únicament al dit polze i permeten manipular el mapa lliurement durant la cursa.

L’Sportident és el sistema de cronometratge electrònic per a curses d’orientació que s’utilitza a Catalunya i consisteix en un xip que cada participant porta lligat al dit i ha d’apropar a una base de color blau que hi ha en cada un dels controls. Mitjançant la lectura d’aquest xip el corredor pot justificar als organitzadors que ha trobat tots els controls en l’ordre indicat en el mapa en funció del seu circuit, aconseguint així també els temps de pas de cada un dels controls i podent crear les classificacions de cada categoria.

Aquests xips son propietat dels esportistes, però en totes les curses se’n poden llogar o adquirir per a aquelles persones que no en tenen.

En el passat s’utilitzava altres sistemes manuals, que consistien en una pinça que foradava una targeta de control, però actualment ja no s’utilitza en gairebé cap competició.

5. Com orientar-se

L’orientació la practiquem dia a dia! Podeu veure-ho en aquest VÍDEO!

En les curses d’orientació el corredors, únicament amb l’ajuda de la brúixola i el mapa, ha d’aconseguir relacionar la realitat que l’envolta amb la representació del mapa, aconseguint moure’s per l’espai identificant els elements dibuixat en el mapa i trobant tots els controls.

Per a fer-vos una idea en 3D de com seguir una ruta podeu mirar aquest VÍDEO.

En les categories d’iniciació els elements son senzills, com edificis o camins, i els participants poden seguir-los amb facilitat, com en el vídeo. En canvi en els recorreguts més complicats s’han d’utilitzar elements com les corbes de nivell i la vegetació, complicant així l’apartat tècnic. Així s’aconsegueix que els recorreguts siguin molt complicant, exigint un nivell de concentració i domini del mapa molt elevat combinat amb un desgast físic molt elevat.

6. La descripció de controls

En cada recorregut d’orientació hi ha una descripció de controls que ens defineix l’element en el qual es troba cada un dels controls del recorregut. Ens dona detalls de quin tipus d’element és, en quina part es troba i si hi ha altres elements propers.

D’aquesta manera el corredor pot saber amb més exactitud a on buscar el control una vegada arriba prop de la ubicació. Aquesta descripció de controls està impresa en el mapa i també retallada (únicament en les competicions oficials) i el corredor la pot consultar sempre que ho necessiti després de la sortida.

En el requadre ens apareix la següent informació:

• a) Primera fila: categoria en que participa l’orientador.
• b) Segona fila: numero del circuit, llargada del recorregut i desnivell.
• c) Tantes files com balises: a cada fila hi trobem la descripció d’una fita i cada columna diferents detalls que permetran trobar la fita:
  • Columna a: El numero de fita o balisa (en aquest cas, el cinquè control).
  • Columna b: El codi de la fita que apareix al costat de la banderola (el 55).
  • Columna c: Quin, dels varies elements semblants (el de mes a l’est).
  • Columna d: L’element en que està la fita (la depressió).
  • Columna e: L’aparença de l’element (profunda).
  • Columna f: Dimensions de l’element.
  • Columna g: Localització de la fita respecte de l’element.
  • Columna h: Altra informació.
• d) L’última fila indica la distància que hi ha entre l’última fita i l’arribada. A més, si hi ha una línia discontinua indica que aquest recorregut està balisat.
  

7. Categories i formats

En tota cursa d’orientació existeixen diferents categories, que cada una d’elles ofereix uns recorreguts amb un nivell d’exigència diferent, utilitzant diferents parts del mapa i modificant la distància dels recorreguts.

Podem trobar les categories oficials (en competicions de Copa Catalana) que es determinen per edat i sexe, indicant-se sempre el nombre d’anys màxim que ha de tenir els participants. En categories inferiors trobem canvi dècada 2 anys (H12 – H14 ….), en categories veteranes trobem canvis cada 5 anys (D35 – D40…) i pel que fa a la categoria absoluta (21E) trobem també subcategories, que en aquest cas no tenen límit d’edat (21A i 21B) tant en homes com en dones.

En les curses populars trobem categories populars, que s’estructuren per nivells i colors, sent el negre sempre el recorregut més complicat i el groc el més senzill i curt.

Hi ha diferents formats per a les curses d’orientació, tot i que sovint van relacionades amb la modalitat.

El format mes comú és el de la cursa lineal individual, en que cada orientador te assignat una hora de sortida i ha de trobar les fites en l’ordre indicat. Dins d’aquetes també trobem diferencies en funció de les característiques, ja sigui llarga, mitja o sprint.

Una variant són les curses de relleus, on cada rellevista agafa un mapa quan arriba el seu company i fa la seva cursa lineal individualment. En aquest cas el temps de resultat és el temps sumatori de tots els rellevistes.

En les curses en format score, l’orientador ha de trobar una determinada quantitat de fites en el menor temps possible però en qualsevol ordre. Es pot limitar el temps màxim per trobar fites o be el nombre de fites a trobar. En el mapa les fites estan representades com a cercles i numerades però no hi ha línies de connexió entre elles i el numero no implica ordre de trobada sinó que només serveix per identificar la fita.

8. Com començar?

Per a la iniciació en les curses d’orientació hi ha diferents opcions, però totes elles son útils per a permetre que qualsevol persona pugui conèixer l’esport i practicar-lo, ja que practicar-lo és el millor mestre per aprendre aquest esport.

Els clubs catalans que estan repartits pel territori ofereixen entrenaments, trobades i cursos per a conèixer l’esport i iniciar-se. Per a trobar el que està més prop de la teva localitat pots buscar AQUÍ.

Tots ells organitzen habitualment curses populars, que son competicions locals pensades per a la promoció de l’esport i per acollir a persones que volen iniciar-se en les curses d’orientació. Allà hi trobareu recorreguts adaptats a les vostres necessitats i organitzadors disposats a ensenyar-vos els trucs bàsics. Podeu veure totes les curses en el CALENDARI FCOC. (En les curses oficials també hi ha sempre una cursa popular paral·lela per a iniciar-se.)

Arreu del territori hi ha un seguit de Circuits Fixes d’Orientació, que estan muntats de forma permanent i oberts a que tothom pugui adquirir el mapa per un preu simbòlic i realitzar el seu recorregut, per a poder practicar l’orientació sense la necessitat de cap competició però amb les mateixes característiques. Podeu consultar els diferents circuits fixes a la web FCOC.

9. Competicions

Pel que fa a les competicions ja hem comentat que hi ha curses populars i curses oficials, però dins de les segones trobem les següents categories:

• La Copa Catalana és la competició oficial de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya (FCOC), organitzada pels clubs. En algunes d’aquestes competicions es diputen també els Campionats de Catalunya que s’assignen anualment a algunes de les diferents organitzacions. VÍDEO

• La Lliga Espanyola és la competició oficial de la Federación Española del Deporte de Orientación (FEDO), la federació competent a Espanya. En aquesta lliga es disputen competicions arreu de la península ibèrica i també anualment es disputen els Campionats d’Espanya. VÍDEO

• La World Cup és la lliga de la International Orienteering Federation (IOF) i es disputen 4 o 5 competicions cada any repartides arreu del mon, amb els millors esportistes del planeta i que conclouen amb els Campionats del Món (WOC) que son la competició més important en les curses d’orientació. VÍDEO

• A nivell internacional també hi ha grans competicions de relleus, encapçalades per el Jukola, un competició per equips de 7 persones que corren de nit pels boscos finlandesos fent més de 100km d’orientació en total i en qual participen més de 20.000 persones. VÍDEO
• <

10. L’entorn de competició

Les curses d’orientació es practiquen habitualment en boscos i zones naturals, ubicades sovint lluny de les grans ciutats i que ofereixen una penetrabilitat molt més elevada, fent-se molt més evidents les formes del terreny i permetent als participants moure’s pel bosc amb molta llibertat.

Tot i així, en algunes modalitats com Sprint o Mixt Sprint també s’utilitzen casc antics urbans d’algunes ciutats o petits pobles, utilitzant els carrerons irregulars per a complicar la lectura del mapa i aconseguir amb uns recorreguts molt ràpid i elèctrics que els corredors hagin d’exigir-se al màxim tant tècnicament com físicament.

Per això podríem dir que l’orientació és un esport molt ampli pel que fa al terreny de joc, ja que és el cartògraf que dibuixa un mapa que representa i s’adapta al terreny que sigui, amb totes les seves peculiaritats, i permet que els corredors en puguin gaudir siguin quines siguin les seves condicions.